divendres, 16 d’abril del 2010

Guiatge Escola de Perelada

Som els alumnes de 5è i 6è de l'escola Ramon Muntaner de Peralada.

Dijous passat estàvem molt il·lusionats per anar d'excursió. Ja feia una setmana que s'havia aplaçat pel mal temps, i la primera norma que vam aprendre és que cal para molta atenció a la previsió meteorològica quan anem a la natura.

Les mestres ens havien remarcat diverses vegades la importància d'anar ben calçats, portar l'aigua necessària i sobretot, sobretot, moltes ganes de fer una bona caminada. El dia era esplèndid, no podia fallar res! Quines ganes que en teníem!!

Només d'arribar a l'inici del camí de ronda ens trobàrem un immens grup de monitors joves, no gaire més grans que nosaltres, tots molt ben equipats i carregats d'aparells diversos que utilitzaríem durant el dia. Ens van anar cridant per a poder formar petits grups. Això va ser una de les millors coses de la sortida, ja que per cada quatre alumnes teníem dos monitors que ens podien ensenyar les petites curiositats que ens anàvem trobant pel camí: plantes, la pesca de tonyina tan divertida que vam veure, els ànims per pujar la pujada, l'orientació sobre el mapa de relleu, la utilitat de la brúixola i moltes xerrades divertides!

Després de la llarga caminada d'unes dues hores per un terreny força complicat, vam arribar a la platja del millor restaurant del món! Quina sorpresa ens vam endur! Ens l'imaginàvem molt diferent, però ens va agradar. Els monitors, tenien preparades un munt d'activitats super divertides: cursa d'orientació, (no recordem el nom de l'aparell aquell que es tira amunt), tir de pedres a l'aigua, el mocador canviant les normes, etc. Va ser genial poder compartir tot allò amb ells! Fins i tot ens van deixar posar els peus en remull!!

La tornada amb el trenet fins al centre de Roses va ser preciós: podíem veure de lluny tot el llanguíssim camí recorregut al matí. Ens vam sentir orgullosos d'haver pogut fer tot aquell tram però el que ens feia sentir més contents és l'amistat que vam fer amb aquests monitors. Alguns de nosaltres fins i tot somiem en poder fer algun dia aquest cicle formatiu!

Gràcies a tots els que ho vau fer possible!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada